Primera pràctica

La primera pràctica de l'assignatura tractava de la INTROSPECCIÓ.
La introspecció, és el procés pel qual es fa una observació ininterrompuda de la nostra ment.

El professor Ernest, va deixar-nos 10 minuts per practicar aquest procés i va ser molt interessant.
Quan l'Ernest va sortir de la classe, immediatament vaig pensar que per fi tenia una estona per a estar amb mi mateixa. Vaig observar què se'm passava per la ment en aquell mateix moment i la veritat és que un munt de coses, com les que havia viscut al cap de setmana o coses absurdes, sense sentit que es relacionarien amb un altre context. Pensava, per exemple, en una discussió que vaig tenir ahir per la nit amb la meva mare, que em tenia preocupada perquè em vaig excedir cridant i també pensava tota l'estona amb un altre conflicte que vaig tenir amb la meva parella, que portava dos dies enfadat amb mi.
Vaig començar a pensar, i és que creia que estava molt susceptible, molt trista, qualsevol cosa m'afectava... I en pensar tot això, intentava buscar solucions i causes anteriors que m'expliquessin el perquè d'aquesta conducta.
Seguia pensant, i entre mig de la búsqueda de solucions, també anava pensant en les pràctiques que havia de fer a casa de Desenvolupament i Cultura. Se'm passava pel cap també, que en pocs dies havia d'anar a la Fundació MONA i que no en tenia gaires ganes.
Sobretot em repetia a mi mateixa 'quina gana!', perquè havia esmorzat poc i em venia de gust fer un cigarret.
Tenia ganes de marxar ja de la classe, però alhora estava bé, perquè era curiós veure com en tant poc temps se'm passava tal quantitat d'idees pel cap, i que te n'adones de que aquests pensaments són constants, i a la vegada útils.
Segons Sigmund Freud, la major part de la vida mental es desenvolupa a l'inconscient, i fa la metàfora de l'iceberg, assenyalant que només es veu la cúspide però la part extensa es troba a l'interior del mar.

Nosaltres ens podem dissociar, en el moment que desitgem, és a dir, podem tenir la ment conscient o incoscient. Per exemple, quan ja estem acostumats a fer un trajecte amb moto, el temps del trajecte se'ns fa curt i quan ens adonem ja estem al destí desitjat, és perquè estem en un estat de fluïdesa o d'automatisme, que té controlats els moviments i els automatitza. Forma part de l'inconscient, perquè aquestes conductes que s'han repetit al llarg del temps s'han anat adquirint.
Freud, en el seu llibre de La interpretación de los sueños, 1900, defensa que somniar és un estat de consciència reduït o un estat de privació sensorial. Otto Rank, per la seva banda, diu que els somnis en els que caus al buit, són un record primerenc del moment de néixer (el trauma de naixement), i la consciència el recorda.
Per tant la ment humana, es caracteritza per un contingut mental (parlar, reproduir converses, records, músiques) i un contingut mental afegit (imatges, pel·lícules, sentiments, emocions, fòbies, idees, sensacions, moviments, automatismes... És a dir, va molt més enllà de l'Estructuralisme, ara ja parlem de Funcionalisme.

Penso que aquesta, ha estat una tasca molt agradable a fer, la introspecció, perquè serveix per adonar-se'n del que passa pel nostre cap cada estona, que el cervell no para de rebre connexions sinàptiques i que hem d'estar preparats per saber que volta pel nostre cap.
Aquests pensaments formen part de la personalitat, i si és una persona pessimista, tota l'estona veurà que els seus pensaments són negatius, i si és optimista al revés. Això condicionarà a com actuem, però instropeccionar pot ajudar a controlar els impulsos tot pensant les coses raonadament i fer cas al cap, a part del que et guia el cor.