Tercera pràctica

Avui amb el professor Ernest Luz hem fet la tercera pràctica de Fonaments de Psicologia:

Al principi, hem recordat el que vam parlar a la classe anterior, és a dir, sobre l'Esctructuralisme i
 sobre el Funcionalisme W.James, qui s'interessa per com funciona la ment, la memòria, les emocions, la motivació i el llenguatge.
També hem esmentat les tècniques de modificiació de la conducta que es basen en premiar o castigar conductes que es consideren correctes o incorrectes. Actualment, programes de televisió com la "Super nanny" es basen principalment en aquestes tècniques.
A continuació, hem parlat del DSM4, un llibre que classifica els transtorns mentals i ha curat a milions de persones.
Ens hem contextualitzat a l'època d'Ellis i Beck que segueixen el mateix plantejament conductista que Skinner (1904-1990) el qual es fixa en la forma de comportar-se segons la manera de sentir i pensar de la persona.
Però, en el que ens hem centrat en aquesta classe ha estat en els anys 50, quan van aparèixer a el Cognitivisme que es basava en l'esquema "Estímul - Organisme - Resposta - Conseqüència", per a definir la conducta d'un ésser humà, és a dir
per a definir la conducta d'un ésser humà, és a dir, que els homes no som màquines sinó que pensem abans d'actuar, quan estem actuant i després d'actuar.
Els estímuls que rebem de l'exterior passen per un filtre personal i després es produeix una resposta i seguidament conseqüència.
És important comentar que Ellis i Beck, i els cognitivistes no neguen la part instintiva de la persona en sí.
Beck exposa una nova teoria de la depressió, la qual defensa que la forma de pensar pessimista genera un estat depressiu. Pensar, sentir i fer és l'esquema cognitivista que Beck utilitza en la teoria, i a l'igual que els cognitivistes classifica diferents maneres de comportament.
Creuen que sentir és l'esdeveniment activador (a una noia li deixa el xicot), que es donen uns pensaments i unes creences (sóc una perdedora, el necessito...) i unes conseqüències emocionals conductuals (tristesa,furor,estar sense menjar,beure més alcohol...)
Defenitivament les distorsions cognitives (pensaments amb conseqüències negatives en l'estat dànim i conducta)
són per tant uns esquemes equivocats, ja que són desagradables i ens fan actuar de manera no constructiva,
d'interpretar uns fets que generen múltiples conseqüències negatives.
Les principals distorsions cognitives que es donen en una persona són:
-La Generalització excessiva
-L'Abstracció selectiva
-La Polarització
-La desqualificació d'allò positiu
-La lectura del pensament (presuposar fets)
-Endevinar el futur de certs fets
-Magnificació i minimització de coses o persones.
-Raonament emocional, en comptes de racional.
-Etiquetar erròniament
-Autoinculpació (sigui o no sigui legítima la culpa)
-Personalització
-Imperatiu categòric (autoexigència desmesurada, sempre descontent i sempre pendent de l'"haver de fer"

La Roser Perez, la Vicky i jo, la Marta Gironella hem posat dos exemples per a cada distorsió cognitiva:
Generalització excessiva: Suspenc un examen a la Universitat, no em treuré la carrera.
     La meva amiga arriba tard, tothom arribarà tard quan quedi amb mi.
Abstracció selectiva: Faig una exposició oral i m'entrebanco en una paraula, per tant, tota l'exposició oral sortirà malament.
        Un professor em contesta malament, això vol dir que no li caic bé.
La Polarització: La meva amiga m'explica una mentida, llavors tothom és mentider.
   Actualment no tinc parella, per tant seré sempre soltera.
La desqualificació d'allò positiu: Tot i haver estudiat durant quinze dies, m'ha anat bé i penso que tot ha sigut sort o casualitat.
       La meva amiga m'abraça i m'agrada que m'ho fagi, però segur que  em vol demanar quelcom.
La lectura del pensament: Em fa vergonya plorar perquè les meves amigues em veuran dèbil.
     No vaig a sopar perquè segur que no m'hi volen.
Endevinar el futur de certs fets: Segur que si li dic a la meva mare que m'acompanyi al centre comercial, dirà que no en té ganes.
      No li demano els diners al meu company perquè segur que no en té.
Magnificació i minimització de coses o persones: M'agradaria treballar en una discoteca però no tinc el curriculum com per que m'agafin perquè
       és una discoteca guai i no seré prou per a ells. (minimització)
       Conec a un noi a la primera cita i no voldrà tornar a quedar amb mi perquè és molt culte, amb gran poder adquisitiu
       i d'una bona familia i jo sóc de familia pagesa, no tinc treball i disposo només dels estudis bàsics. (magnificació)
Raonament emocional: M'aixeco trista i el dia m'anirà malament.
       Ahir vaig explicar-li a la meva amiga un problema, avui no m'agafa el telèfon perquè sap que estic trista.
Etiquetar erròniament: Aquest porta un jersei Lacoste, segur que és un "pijo" repel·lent.
         La meva pacient no ha dinat, segur que té un trastorn alimentari.
Autoinculpació: Hem fet el treball en grup, hem suspès i crec que ha sigut la meva part la que no estava bé.
  Els meus pares s'han divorciat perquè em porto malament.
Personalització: Sempre arribo d'hora per agafar el tren i aquest sempre arriba tard, i avui que el tren arriba puntual el perdo perquè jo arribo tard.
   Un conductor ebri m'ha atropellat i penso que és perquè jo no he vigilat a l'hora de creuar el carrer.
Imperatiu categòric: M'he de treure la carrera amb un 10 perquè si no, seré una fracassada.
       No hauria d'haver sortit perquè la nit ha sigut un desastre.

Aquesta pràctica m'ha semblat molt interessant ja que, el professor Ernest ens ha ensenyat les distorsions cognitives, uns pensaments amb conseqüències negatives en estat
d'ànim i en la conducta que en un moment donat poden passar-li a qualsevol, però si aquests es presenten molt sovint, ja es parla d'una conducta depressiva amb poca autoestima.
Crec que coses com autoinculpar-se per alguna cosa que ha sortit com nosaltres no volíem o desconfiar de la gent (etiquetar erròniament)
són pròpies de situacions rutinàries. Per això, al meu grup i a mi ens ha estat fàcil donar exemples d'aquestes distorsions, perquè en moltes d'elles ens hi hem
sentit identificades ja sigui per la pròpia experiència o per la gent del nostre voltant.