Cinquena pràctica

A la cinquena classe de l'Ernest Luz, hem mirat la pel·lícula "Pasión secreta" de John Huston, basada en la vida de Freud.

En aquesta, es pot visualitzar l'evolució de Freud com a psicòleg, desde que és reconegut com a gran científic fins al rebuig popular cap a les seves teories.
Demostra com és capaç de curar l'Histèria mitjançant la Hipnosi principalment (utilitzava també altres mètodes com l'associació de paraules i la catarsi), és a dir, intentava que la persona histèrica sigués capaç de recordar, en un estat d'inconsciència, aquell fet que la conduí a l'estat traumàtic i així poder recuperar-se.
Per fer Hipnosi, usava d'instrument una espelma i l'ordre verbal eliminant així els símptomes a través de la suggestió.
A part de curar a vàries pacients, a la pel·lícula també podem apreciar altres "traumes" que van impactar a Freud, com per exemple el del Complexe d'Edip, que és el que més em va cridar l'atenció.
Aquest complexe es va representar en la figura d'un noi jove que abraçava i petonejava un maniquí vestit de militar que havia criticat
abans perquè era del seu pare, però en estat hipnòtic imaginava que el maniquí era la seva mare i Freud va quedar sorprès.

El Complexe d'Edip és el conflicte emocional que es dóna en la infància de tot ésser humà de sexe masculí quan, d'una banda,  se sent una atracció sexual inconscient per la mare i, per l'altra banda es percep també un sentiment d'odi (també inconscient) cap al pare.
El període de manifestació del complex abasta, aproximadament, els sis primers anys de vida del nen, en l'anomenada etapa fàl·lica (pregenital) del desenvolupament de la líbido.

El concepte de "Complexe d'Edip" fou desenvolupat per Freud, inspirat en el mite d'Edipo de la Grècia clàssica.
Paral·lelament, Carl Jung va desenvolupar similarment el "Complexe d'Electra" també una atracció sexual inconscient que sent la nena cap al seu pare. Freud discrepava amb aquest autor perquè creia que la sexualitat femenina era molt més complexa. Per això també aplicava el Complexe d'Edip al desenvolupament sexual femení.
Amb tot això, Freud venia a dir que aquest complexe era universal i es va topar amb crítiques "empíriques" de Horney i Malinowski.

L'interès del nen pels genitals desapareix durant el període de latència, però reapareixerà més tard. Durant aquest període se li presta especial atenció, però llavors rebrà l'amenaça de castració per part de la mare, que busca reforçar l'autoritat amb l'ajuda del pare.
Al principi, no presta atenció a l'amenaça, se li deixa de donar el pit perquè es va fent gran, i després es donarà el reteniment dels esfínters.
Quan aquest, veu la falta en una nena, adverteix la possibilitat de castració i l'amenaça donarà efecte més tard.
El Complexe d'Edipo ofereix dos camins al nen:

-Activa: prendre a la mare i substituir al pare.
-Passiva: fer-se estimar pel pare.

La persecució de l'Edip determina la castració (com a càstig o com a requisit) i apareix la lluita entre el narcissisme cap a una part del seu propi cos i la 'investidura libidinosa d'objecte'. El "Jo" del nen s'estranya del complexe.

Per a solucionar-ho, se substitueix la 'investidura d'objecte' per la identificació, es comprèn l'autoritat de pare i mare i s'acaba formant el nucli del "Super Jo" que prohibirà la tornada d'aquestes 'investidures d'objecte'. Les aspiracions del libido són desexualitzades per una part, i inhibides i traslladades en mocions tendres, que serà quan comenci el període de latència.
Aquest procés és considerat per Freud com a repressió, perquè el "Super Jo" encara es troba en formació.
Tot i així, no es tracta ben bé d'una repressió, sinó d'una destrucció del complexe.

La nena percep que el clítoris és com un petit penis que creixerà, però al creure que les dones grans ho tenen, sentirà que ha estat castrada.
Si l'angoixa no apareix, el "Super Jo" serà el resultat de l'educació externa. Llavors, s'aproparà al pare i substituirà a la mare.
Simbòlicament, passarà de pensar en el penis a pensar en el fill que voldrà rebre del seu pare, però aixo roman en l'inconscient i és la base per a la seva futura funció sexual.

La finalitat terapèutica consisteix a aconseguir que X pacient renunciï a fantasejar i a les seves satisfaccions secretes per a substituir-les per altres imaginacions i altres satisfaccions reals.
Per fer-ho caldrà alliberar la líbido deslligant-la de les imatges parentals que es troben a l'inconscient, per tal de retornar al "Jo" i a la realitat.

L'actitud comprensiva dels pares ajudarà a solucionar el complexe i el fill se'n podrà sortir. Majoritàriament, el nen tracta de superar-lo per assemblar-se al seu "rival".

Finalment, s'hi identificarà gràcies a una convivència solidària en la que el pare es convertirà en un model per al nen. Es dóna la mateixa situació entre la nena i la mare.

Com a conclusió, cal saber que la comunicació amb el nen és necessària per a fer desaparèixer el complexe.
És normal que el nen tingui somnis eròtics, depenen de l'edat, cap al seu pare o mare, i aquests han d'impedir que en un futur això es converteixi
en una obsessió que podria arribar a destruir el vincle amb algun dels seus pares, o buscar en la seva parella una persona molt major per a reemplaçar-los.

-Després d'haver definit el Complexe d'Edip i el Complexe d'Electra, he descobert altres aspectes que en la pel·lícula no vaig poder apreciar, com per exemple, la confusió que es dóna entre el "Jo" i el "Super Jo" quan apareix el complexe.
Tampoc sabia que aquest, es podia donar de manera activa o passiva, depenent de la manera d'ésser del nen.
El que més m'impacta és que aquest complexe és considerat Universal, i jo creia que era un problema excepcional que es donava en nens amb un alt impuls sexual, o per altres motius, i que era quelcom fora de lo normal.
Tot i així, tinc un record difuminat de quan jo era petita, aproximadament 5-6 anys, una època en que em trobava molt unida al meu pare, i recordo que un dia al menjador li vaig dir:
-"Si no fossis el meu pare, em casaria amb tu".
Per això, em puc arribar a sentir identificada amb aquest complexe, perquè durant una temporada recordo haver tingut a la meva mare en un segon pla i tractar al pare de 'bo' i a la mare de 'bruixa'.
Tampoc sabia quin era el motiu concret, però més endavant em vaig adonar que eren igual de 'bons' ambdós.
Així doncs, considero que he après anècdotes molt importants en aquesta pel·lícula, i que m'impressiona poder dir que jo mateixa, vaig passar pel Complexe d'Electra, cosa que mai m'hagués imaginat i tampoc sabia que existia.
Finalment, considero que Freud realitzà un seguit de descobriments molt importants per a la psicoanàlisi i que va desenvolupar adequadament la Psicologia sexual infantil.