Novena pràctica

Avui a la última classe de l’Ernest Luz hem fet la segona part de l’Enfocament sistèmic.

Hem parlat del diagrama sistèmic, que fou impulsat per Salvador Minuchin i atenia a les famílies a partir de l’Enfocament Sistèmic.

Aquest diagrama defensava que les xarxes de relacions i les influències mútues determinen el comportament humà. Els problemes es donen entre les persones, no en les persones.

Per tant, aquest enfocament descentralitza la patologia.

Els símptomes seran senyals de que una o més relacions que la persona manté són insegures.

Ho comparen amb el Principi de Causalitat, en que tot té causa i conseqüència, però la causa no es podrà determinar perquè és molt complexa  i no cal conèixer-la per intervenir en el comportament.

Milton Erickson fou una font d’inspiració de l’Enfocament sistèmic.

Minuchin, utilitzava entre d’altres, la teràpia familiar estructural, que és un determinat tipus d’aplicació de l’Enfocament sistèmic. Defensa que els grups i les famílies tenen una estructura, i són un cojunt d’individus que formen un grup humà i relacions entre ells.

Hi ha famílies amb estructura estàndard o famílies amb estructura no estàndard. És a dir, les famílies desestructurades no existeixen, perquè tots els grups tenen una estructura.

Minuchin, llavors arribarà a la conclusió de que el benestar o el malestar no depenen de l’estructura, sinó del tipus de relacions que s’estableixen entre les persones que formen aquesta estructura.

Per això, la jerarquia que es dóna en els grups es troba relacionada amb el concepte de Poder, que és la possibilitat de prendre decisions, i responsabilitat (hi ha diferents graus entre un rol i un altre). Tampoc seria bo que el repartiment de poder fos equitatiu perquè cal mantenir una jerarquia, una gestió de poder i aquest poder s’adquirirà en funció de l’edat.

Haley, introdueix un element evolutiu en les famílies. Les famílies tenen una evolució natural, i si es produeix un encallament o un bloqueig es manifesten els símptomes.

Segons Bowen, ha d’haver-hi també una individuació, que és quan una persona esdevé autonòma i independent en tots els sentits, i té un tipus de relació social diferent.

Tornant a Minuchin, aquest defensa que el poder te’l poden atorgar o de vegades et ve donat.

Tot i així, pot haver persones amb un gran poder i no tenir autoritat, igual que passa al revés.

Si es trastoqués l’ordre natural de la gestió de poder, aflorarien els símptomes.

També es parlen de ‘fronteres’, i fan referència al límit de l’àmbit de presa de decisions, individuals o compartides, que es poden delegar. De fronteres, n’hi ha tres tipus:

-Les fronteres rígides: No admeten comunicació, es tracta d’una actitud dictatorial i autoritària amb la resta del sistema.

-Les fronteres laxes: Són invasions del territori permanentment. Si algú abdiqués del poder, algú altre se’n faria càrrec.

-Les fronteres flexibles: Hi ha una comunicació fluïda entre totes les parts del sistema.

Després d’haver vist tot això , també se’ns ha ensenyat un genograma, que és un dibuix d’una estructura familiar i anotacions i també hem vist un diagrama sistèmic, que permet plasmar i representar el funcionament d’una organització.

La Vicky Guarinos i jo hem creat també un genograma i un diagrama sistèmic:

Genograma:

Diagrama sistèmic:

Reflexió:



La classe d’avui s’ha basat en els diagrames sistèmics, una manera de representar les relacions interpersonals dins d’un cojunt de relacions. Aquests diagrames són molt clars i visuals i per tractar un problema grupal penso que poden ser útils. Si hi penso, jo també podria fer un d’aquests diagrames per a representar la meva vida i així saber quina de les relacions que mantinc pot ser la/les insaluble/s.

Amb això vinc a dir que estic d’acord amb l’Enfocament sistèmic, perquè si les relacions són insalubles, serà l’individu qui surti perjudicat, però també crec en la frase “Per a que els demés puguin ser feliços, primer tu has de ser-ho”. Però això no sempre és així.

Sempre he conegut gent que es queixava perquè tenia un problema amb X persona (pare, mare, amic, parella), però mai he sentit dir ‘és que sóc jo qui té el problema’.

Jo mateixa, puc dir que necessito estar pendent de la vida de la gent que m’importa per després fer la meva, però si alguna cosa falla no em sento bé del tot. Així és que si tinc una discussió amb la parella o amb els meus pares sé que amb els demés no seré jo mateixa al 100%.

El tema de les fronteres també és interessant i puc definir perfectament les meves relacions personals amb cadascuna d’aquestes fronteres, en la que per sort la majoria són flexibles i això ajuda a augmentar la comunicació i a buscar el benestar comú.

Parlant de la Jerarquia, penso que és indispensable per al funcionament correcte d’una famíla, perquè si els fills prenéssim el control de tot, podria arribar a formar-se un caos, i el paper de Pare o Mare desapareixerien i els fills no serien educats com ho són ara, inclús seria molt pitjor que l’educació actual. Llavors, penso que és correcte que amb l’augment de l’edat es vagi administrant la gestió de poder, perquè amb més anys, més experiència que és el que fa falta en la vida per aprendre.

Quant al tema de les famílies amb estructura estàndard o estructura no estàndard, hi he estat d’acord, però fa pocs dies en que un conegut meu es va morir, i feia poc se li va morir el seu pare i la seva mare. Doncs aquí no puc trobar cap tipus d’estructura, perquè per desgràcia ja no se’n pot dir família, tampoc.

Finalment, volia dir que aquest ha estat un dels mòduls que més m’ha agradat i més m’ha interessat i trobo una manera molt original el fet d’haver de penjar les pràctiques al blog, perquè ens resulta més còmode per tots. Gràcies per aquestes classes, i que sàpigues que en poc temps he après molt amb tu i amb les teves anècdotes. Gràcies per tot, espero seguir veien-te per la Universitat, i per suposat, que ens tornis a donar una de les teves classes tan tranquil·les i que tant ens fan pensar.

Una abraçada ben forta, Ernest! :))