Vuitena pràctica

Avui, a la vuitena classe de l’Ernest Luz hem tractat les causalitats circulars.

Aquest concepte, és la base del que treballen els psicòlegs que es centren en l’enfocament sistèmic, és a dir en la teoria general de sistemes i la cibernètica. Aquest enfocament és molt utilitzat a l’actualitat.

Trencarà amb perspectives anteriors que es centraven en un individu. Ara, l’enfocament sistèmic es centrarà sobretot en grups d’individus o sistemes, és a dir, en conjunts de persones (dues o més) que tenen relacions o lligams entre elles i que interactuen. Per exemple: una familia, una parella, un equip de futbol...

Defensen que els individus no són el problema, les dificultats o transtorns que apareixen en una persona són un indicador de que les relacions en un determinat sistema no són saludables.

Es pot donar el cas d’una anorèxia, que serà el resultant d’una interacció grupal.

Si el sistema s’articulés amb relacions saludables, el transtorn desapareixerà.

El Cognitivisme, en canvi, considera que els transtorns són propis i individuals, no provocats per l’entorn.

Quan un sistema no funciona, es manifesta d’alguna forma en un individu. No es poden saber concretament les causes que provoquen un determinat comportament i tampoc interessa saber el perquè, ja que és molt complexe determinar aquesta causa, donat que hi ha una infinitat d’influències.

L’enfocament sistèmic defensa la causalitat circular. El model d’aquesta dins d’un sistema explica la formació de dificultats a partir de com funciona un sistema, no per què.

Hem proposat l’exemple de l’ou i de la gallina, i hem discutit per defensar quin dels dos elements va existir primer, però no hem arribat a cap conclusió. Això seria una metàfora per a explicar l’enfocament sistèmic, el qual no busca la causa concreta, sinó que es fixa en el comportament de la persona i en les relacions que l’envolten.

A diferència de l’enfocament sistèmic, es troba la psicoanàlisi, la qual sí que busca el perquè i retorna al passat per a descobrir l’origen dels traumes.

Pot ser, doncs, que es dongui una determinada seqüència de relació que no porta enlloc, com les mentides, i per tant aquesta serà destructiva.

La causa d’un comportament pot haver desaparegut, però aquest comportament es mantindrà amb el temps. Per exemple, els musulmans no mengen carn de porc perquè la relació ho prohibeix però no es paren a pensar que la causa fou que fa anys aquesta carn va provocar moltes epidèmies i conseqüentment, moltes morts.

Llavors, adquirim rutines que inicilament tenen una determinada causa, que amb el temps ja no es recordarà.

Les solucions que s’intenten aplicar pot ser que acabin agreujant o mantenint el problema o la dificultat, inclús poden crear una nova dificultat.

La intervenció del psicòleg entra al sistema de la persona amb dificultat.

En termes de Medicina, parlem de la Iatrogènia, que significa que es donen els efectes secundaris indesitjables i negatius, per tant si entrem al sistema de la persona amb dificultats, la nostra intervenció o no intervenció pot afectar-li. “Millors intencions, pitjors resultats”

El problema, com hem dit abans, no està en la persona, sinó en les relacions del seu conjunt. Les teràpies de grup es basen en aquest enfocament sistèmic, per entendre i comprendre què ha pogut portar a la persona a tenir un transtorn.

Si no es pot curar, ho ha d’intentar fer un altre psicòleg ja que aquest tindrà diferents estratègies i procurarà que no es mantingui el problema.

Bateson, un antropòleg, descobreix pautes d’interacció en diferents cultures, que són aquestes:

-Relacions simètriques, en les que es dóna una interacció semblant (escalada o desescalada) i pot ser de tipus constructiu (persones que s’ajuden) o destructiu (discussions).

-Relacions complementàries, en les que es dóna una interacció diferent (diferents rols) i també pot ser de tipus destructiu o constructiu. Aquesta últim enriquirà a tothom.

-La Paula Llorens, la Núria Lleal i jo hem buscat quatre seqüències que corresponen a aquests dos tipus de relacions:

Relació simètrica constructiva: -> El treballador 1 elabora un projecte <-> el treballador 2 elabora un altre projecte <-> el treballador 1 vol superar el projecte del treballador 2 <-> el treballador 2 vol superar el projecte del treballador 1<-

Relació simètrica destructiva: -> Discussió entre dos nois <-> intervenció de tercera persona <-> els que es barallen s’enfronten amb la tercera persona <-> la tercera persona s’excusa que els vol ajudar <-> els dos nois es retreuen coses mutuament i marxa <-

Relació complementària constructiva: -> La nena necessita informació històrica per l’examen <-> l’àvia explica anècdotes històriques <-> l’àvia no recorda certes dates <-> la néta l’ajuda a buscar-ho per Internet <-

Relació complementària destructiva: -> La nena cada dia és perseguida per un pedòfil <-> El pedòfil atemoritza la nena seguint-la cap a casa <-> la nena intenta evitar el pedòfil però no se’n desfa <-> el pedòfil fa que la nena se senti intimidada cada cop que surt de l’escola.

Reflexió:

- La pràctica d’avui, a l’igual que totes, ha estat interessant perquè els conceptes que tractem sempre son aplicables a la vida quotidiana de cadascú. El tema de l’enfocament sistèmic també m’ha servit per a reflexionar situacions del meu dia a dia, com per exemple, la relació simètrica destructiva de la que parla Bateson entre d’altres, m’identifica a l’hora de discutir amb la meva parella. Donat que vaig tenir males experiències amb altres nois, sempre desconfio de la persona que està al meu cantó i comencem a discutir inútilment i a retreure coses que no porten enlloc.

Llavors, com aquest enfocament sistèmic es basa en identificar sistemes com a causants de dificultats d’un determinat individu, penso que les altres experiències passades amb altres persones (sistemes de nois) han estat la clau de que jo tingui aquest tipus de comportament a la mínima que veig que hi ha alguna cosa que no rutlla. Tot i així, crec que per identificar el meu problema també m’hagués estat útil el tema de la psicoanàlisi, és a dir, tornar uns anys enrere per veure quin era l’element pertorbador.

També volia apuntar que ens ha estat bastant dificultós trobar seqüències de cada tipus de relació que proposa Bateson, ja que sempre trobavem una situació amb principi i final, és a dir, lineal i no circular com se’ns demanava.