Sisena pràctica

A la sisena pràctica de Fonaments de la Psicologia amb l'Ernest Luz, hem tractat el tema de les Necessitats humanes.

La Psicologia humanista és la que s'interessa per aquestes necessitats i tenen una nova forma d'entendre el comportament de les persones. Aquesta psicologia és desenvolupada durant els anys 40-50 del segle XX i és una visió optimista de l'ésser humà. És aquí on apareix la psicologia conductista, cognitivista i la psicoanàlisi (Id - ello, egoïsme).

Abraham Maslow i Carl Rogers tenen un concepte de la persona que es basa en l'amabilitat, la generositat, l'alegria i la realització personal (bondat) com a elements innats de l'individu. Diuen que els humans tenim una tendència innata al creixement, al saber, al conèixer... és a dir que som de caire essencialment bo i positiu.
Les persones (totes) tenim certes necessitats que si no es cobreixen, la persona pot arribar a morir o es pot posar malalta.

Maslow, parla també de les pseudonecessitats, aquelles necessitats les quals si no es cobreixen la persona no morirà (per exemple, capricis i desitjos) i distingeix aquesta necessitat de capricis, que serà interessant en l'educació. Per tant, les seves teories tindran una aplicació pràctica evident

La diferència entre Abraham Maslow i Carl Rogers és que Maslow defensa la tendència a l'autorealització i Rogers, la tendència a l'autoactualització. (Conceptes similars)

Si més no, Maslow creurà que l'ambient ha de ser físicament i espiritualment capaç de nodrir les nostres necessitats com a persona. Llavors, si l'ambient és insaluble, i les persones se senten jutjades o criticades, no s'enriquirà dita capacitat.

La llavor del que un humà pot ser, ja es troba a dins (existeix una essència o potència positiva).
La persona que cobreixi les necessitats serà un ser altruïsta, generós, bondadós, ambable... Del contrari, serà 'assassinat' amb trastorns, ansietats, estrés (elements que no formen part de la naturalesa humana).

El que es coneix com a comportament límit és el suïcidi, quan generalment no són cobertes les necessitats sumament bàsiques.
Totes aquestes qüestions seran tractades per Maslow en la gran majoria de les seves obres com: Motivación y personalidad, El hombre autorealizado i La personalidad creadora.
Com a conclusió, es diu que les persones optimistes, que lluiten per a seguir endavant són persones autorealitzades.

A part d'aquestes obres, Maslow també va dissenyar una jerarquia canviant, és a dir, va crear una piràmide de "la teoria de Maslow de la motivació", tot i que no sempre es compleix, en la que classificarà els diversos tipus de necessitats.

Per una banda, la base de la piràmide serà la part fisiològica (gana, sexe, set que són necessitats bàsiques que s'han de satisfer per no morir-se), la segona part serà la seguretat (la integritat física, la no-incertesa i la constància), la tercera la de les relacions i el amor (amistat, relació, pertànyer a un grup, sentir-se especial per a algú) , la quarta l'autoestima (confiança, complicitat, intimitat amb algú, reconeixement, sentiment de competència, respecte...) i per últim l'autoactualització (màxim potencial, trobar-li sentit a la vida, moments breus d'extrema felicitat, múltiples experiències agradables. Serà l'ideal al que arribar).

D'aquesta manera ell creurà que el comportament humà es regirà segons les seves necessitats (que van i venen), de les quals tindrà una certa mancança o un creixement.
Tot i així, cal remarcar que hem de sentir algun moment la insatisfacció d'aquestes necessitats per poder créixer espiritualment.

Els comportaments seran orientats a la satisfacció de necessitats autèntiques, les quals Maslow dividirà en tres grups:
-Els comportaments constructius: Aquests són els comportaments que es basen en assolir l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica, i si aquesta necessitat s'acaba satisfent, tothom que l'envolti en sortirà beneficiat.
-Els comportaments destructius: Aquests intenten assolir l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica, però algú de l'entorn en pot sortir perjudicat. Com per exemple, intentar establir un xantatge emocional amb algú proper.
-Els comportaments fallits: Aquests es donen quan no s'assoleix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica.

D'aquests comportaments, les meves companyes Jacqueline Lozano, Esther Martell i jo hem posat un exemple representatiu d'un comportament constructiu, destructiu i un de fallit que correspongui a cada nivell de la Piràmide de la teoria de la motivació de Maslow:

-Nivell fisiològic. Situació: Algú que no arriba a final de mes i no té per menjar
Comportament constructiu - Demanar ajuda als familiars o als amics.
Comportament destructiu - Robar els diners d'altres persones.
Comportament fallit - Invertir els pocs diners que li queden en vicis i capricis no necessaris per al desenvolupament fisiològic humà.

-Nivell de seguretat. Situació: Algú que fou atracat al mig del carrer .
Comportament constructiu - deixar el mòbil i els diners a casa per si de cas.
Comportament destructiu - Amenaçar amb una pistola a qui se l'acosti.
Comportament fallit - Quedar-se a casa i no sortir més a causa del pànic.

-Nivell d'amor i pertinença. Situació: Algú que necessitat pertànyer a un grup.
Comportament constructiu - Relacionar-se amb els membres del grup.
Comportament destructiu - Afergir-se al grup sense tenir l'aprovació dels demés.
Comportament fallit - Canviar la vestimenta i inclús la manera de ser per tal de que els altres membres l'acceptin.

-Nivell d'autoestima. Situació: Un nen a l'escola se sent insultat pels seus companys.
Comportament constructiu - Evitar els comentaris i no creure-s'ho.
Comportament destructiu - Creure el que li diuen i martiritzar-se i torturar-se ell mateix.
Comportament fallit - Respondre amb el mateix nivell que ha estat atacat.

-Nivell d'autorealització. Situació: Una família en la que tots son metges, hi ha un nen que vol fer la professió de magisteri.
Comportament constructiu - Realitzar la carrera que ell desitja.
Comportament destructiu - Fa medicina per la pressió de que els seus familiars també l'han fet, i més endavant se sentirà amargat.
Comportament fallit - No estudia, no fa res. Llença la tovallola.

Reflexió: En la meva opinió, penso que aquesta classe ha estat bastant útil per adonar-nos el que realment són necessitats i el que no ho són. Primerament, he de dir que estic d'acord amb la piràmide de Maslow, ja que crec i sento que l'ordre en què es troben dividides les necessitats, per a mi és l'ordre d'importància de necessitats que hauran de ser satisfetes.
Les necessitats fisiològiques són aquelles que hem de tenir cobertes per naturalesa, i són peticions biològiques que hem de cobrir. Per això cada X hores, el nostre cos reacciona si tenim sensació de gana, set o d'altres. `
Les necessitats no fisiològiques, és a dir, les psicològiques, crec que són igual d'importants que les primeres perquè, tal com va dir Freud, els humans venim determinats amb un programa biològic que necessita activar el sistema de vincle afectiu per poder autorealitzar-se.
No obstant això, també coneixo persones les quals moltes d'aquestes necessitats presentades a la piràmide, no les tenen cobertes i no per aquest motiu se senten irrealitzats, ja que la felicitat també es subjectiva, tothom té les seves pròpies aspiracions.
Per això, si una persona no practica el sexe o no té una relació de parella o no pertany a cap grup determinat, no té perquè sentir-se malament, perquè potser aquests aspectes no són importants en la seva vida.
Si més no, jo particularment mai he pogut completar tots els nivells d'aquesta piràmide, i sé que no he estat realitzada completament, però he sabut apreciar altres aspectes que sí s'han presentat de manera positiva. Això no vol dir, que no necessiti el que m'ha mancat, però el que no m'ha mancat ha estat el que he necessitat en aquell moment.